L’inici de la processó del Corpus a Cervera se situa a finals del segle XIV. Les primeres notícies que trobem de la celebració de la processó són de l’any 1395. L’any 1398 se’ns dona notícia d’entremesos i de l’ordenació de la processó.

Dels anys 1426 i 1429 conservem ordinacions extenses sobre el pregó i l’ordre de la processó.

Les primeres notícies de diables a Cervera, un dels primers referents escrits del Principat de Catalunya, els podem trobar en l’ordenació de la processó de Corpus de l’any 1426, publicades en edició de bibliòfil per Faust de Dalmases, “Ceremonial statuït per los honorables pahers de la insigne vila de Cervera per rahó de la festa e professó del cors de Jhu. Xpt. en l’any M.CCCC.XXVI”:

Los entremesos:

>> Primo vagen lo joch de luciffer e los diables fahent lur Joch. Aprés vagen los trompadors e la tamor. En aprés vage la Senyera de la vila, la qual porte en Bernat Armengou, prevera, ab un cavall ben aparellat. Aprés lo ball de les spases. En aprés vagen los Jochs que la Confraria del Sant sperit fa, los lauradors, la caterva, Geremies profeta e lo drach. En aprés vagen los Jochs que la Confraria de sant Johan fa, la àguila e sant Johan. En aprés vagen los Jochs que la Confraria de sant Francesch e de la sancta Trinitat fa. En aprés...>>

Entre el 1439 i el 1461, hi ha constància de despeses per muntar castells d'entremesos:

El 1439, un entremès que no podem precisar, però en el qual hi ha representat el cel i l’infern, hi intervenen l’àngel Querubí i dimonis

L’any 1455, l’entremès del Judici Final (amb representació del cel i de l’infern al castell o en castells separats)

L’any 1461, un entremès en què hi participa un rei i un diable

Els àngels i dimonis són personatges adaptables a molts entremesos. Cal destacar l’existència d’ales d’àngels i d’ales de dimonis, ben diferenciades en l’inventari de la Confraria de Sant Joan de l’any 1487.

A la primera meitat del segle XVI desapareixen els entremesos a la processó.  i alguns dels seus elements més populars (l’àguila de Sant Joan, el drac, els cavalls cotoners) s’hi integren com a simples figuracions.

També durant la primera meitat del segle XVI el Consell de la vila comença a pagar ajuts a determinades confraries per tenir càrrec d’algunes figuracions i dur-les a la processó de Corpus. La primera és l’àguila de la confraria de Sant Joan. És el cas de 1534, on trobem el pagament de cinc sous a mestre Balaguer perquè “dansà l’àguila davant la custòdia anant a la professó”. La segona en importància és el drac, propietat del pintor Pere Alegret en un primer moment. Es tracta ja d’un drac separat dels personatges dels entremesos i amb l’activitat bàsica d’anar traient foc per la boca; per això anirà acompanyat d’un home encarregat de posar i encendre els focs grecs.

Amb el Decret de Nova Planta (1716) i la prohibició de les manifestacions populars, els diables i el conjunt de la fauna fantàstica varen estar sense feina durant una bona temporada.

Cal destacar la reial cèdula de Carles IV del dia 21 de juliol de l’any 1780, on mana “que en ninguna iglésia de estos reynos, sea cathedral, parroquial o regular, haya en adelante danzas ni gigantones, sinó que cese del todo esta práctica en las procesiones y demás funciones eclesiásticas como por conveniente a la gravedad y decoro que en ellas se requiere”.

Això no va comportar la seva desaparició ja que la tradició, amb un pes molt fort, els va fer figurar en gravats i auques, així com en moltes representacions pictòriques (especialment fins al segle XIX).

Al segle XIX, les figuracions d'animals (àliga, drac) i de gegants i cavallets s'utilitzaran també en les entrades reials o rebudes a grans personatges, com en el cas de les festes celebrades a Cervera pel jurament de la infanta Maria Isabel Lluïsa, l'any 1833.

Darrerament, els antecedents més propers daten de 1983, amb l’aparició de la Confraria d’Animació “La Matraca”, colla pionera que esdevingué impulsora de la reconeguda festa de l’Aquelarre. (Part del material d’aquest grup és el que va utilitzar la colla actual per poder començar a fer els seus correfocs. Actualment alguns elements de bestiari, com la cuca Matraca i La Polla encara surten en els actes principals en que els Carranquers actuen a Cervera.)

Amb la desaparició de La Matraca l’Aquelarre deixa de tenir colla de diables pròpia. Seran dimonis d’altres indrets (l’Arboç, el Vendrell...) els que es faran responsables del foc en diferents edicions. Això serà així fins l’any 1995 on els Carranquers ja entomen l'organització del foc a la festa.